Turisme

INTRODUCCIÓ

La finalitat de la present guia és doble: d’una banda, la de posar a l’abast del públic una relació d’establiments comercials de Llíber i, de l’altra, la de proporcionar algunes dades que ajudaran a conéixer millor la història i la cultura d’este municipi, on els paisatges del Pla de Llíber i els de la muntanya es combinen d’una manera harmoniosa. Per això, ens agradaria que esta publicació es convertira en un instrument útil per a tots aquells que tinguen la intenció de visitar-nos ara o en el futur. A Llíber des de fa segles es produïxen -i es poden adquirir en els seus comerços- uns productes de qualitat elaborats de manera artesanal: el vi i la mistela, la passa, els embotits i la rebosteria tradicional (pastissets de moniato, coca maría, pa cremat, ametlats, etc.). Finalment, el viatger no ha de deixar Llíber sense abans fer la ruta dels riu-raus o la del Calvari, des d’on podrà disfrutar d’una completa vista panoràmica del pla i les muntanyes del sud de Llíber.

ALGUNES DADES HISTÒRIQUES SOBRE LLÍBER

En la partida del Pozo de Gata, situada al nord del terme municipal, s’han trobat restes d’un poblat ibèric. Els ibers solien construir els seus assentaments en llocs elevats per a aconseguir una millor defensa contra els seus enemics. Per esta mateixa raó, també els murallaven. És possible que el poble de Llíber tinga el seu origen en una vila romana, ja que s’ha especulat que el seu nom podria procedir de praedium Liberii, és a dir, la finca de Liberius. Ja en l’Edat Mitjana, les terres Llíberenses van ser conquistades als musulmans el 1245 pel rei Jaume I. A principis del segle XV, les poblacions de Xaló, Llíber i Alcalalí tenien com a senyor al senyor Pedro de Castellví, però en 1408 va vendre este últim lloc i el seu terme a Jaime Verdeguer. L’antiga demarcació del Castillo d’Aixa va quedar així dividida en dos senyorius, que seran l’origen de les respectives Baronies d’Alcalalí-Mosquera i Xaló-Llíber. Des de l’any 1413 fins al 1444 va formar part del senyoriu dels Martorell, llinatge a què pertanyia el cèlebre novel·lista, Joanot Martorell, l’autor del llibre de cavalleries Tirant lo Blanc. L’any 1444 el lloc de Llíber va ser venut judicialment a instància dels creditors de Galcerán Martorell, germà de Joanot. Els adquirents van ser el senyor Gonzalo d’Híjar, comanador de Montalbán, i la seua esposa, la senyora Inés de Portugal. El dia 12 de setembre d’aquell mateix any, este matrimoni va vendre Llíber al seu fill Pedro. L’expulsió dels moriscos va significar la despoblació total de Llíber i la consegüent arribada de nous colons, procedents majoritàriament de la vila mallorquina de Llucmajor. Esta vinculació històrica és el fonament que justifica l’agermanament que existix entre les dos poblacions.

ELS RIU-RAUS

Formen un conjunt d’un gran valor arquitectònic i paisatgístic. Hi ha dos grups fonamentals d’estes construccions tradicionals: d’una banda, els riuraus que estan situats en la falda de la muntanya en què es troba Llíber, la ubicació de la qual respon a la necessitat de preservar la passa de les rosades que se solen produir en el Pla de Llíber i, d’un altre, els que es troben en la partida denominada dels Cairons.

FONT D’AIXA

És una estret vall entre muntanyes que arreplega les aigües que baixen des de la Serra del Castillo d’Aixa. En esta partida trobem una antiga bassa com mut testimoni d’altres temps en què hi havia hortes. Entre la seua flora, hi ha un endemisme que només es dóna ací i en el Cap de la Nau; es tracta de la planta denominada Erica Arborea.

LA PARTIDA DE MARNES

L’alqueriade Marnes va formar part del terme Cau-Masserof, que pertanyia a la jurisdicció del castell medieval de Bèrnia, que no ha de confondre’s amb el Fort de Bèrnia que és d’època posterior. En vespres de l’expulsió dels moriscos Marnes ja estava despoblat. I continuava en este mateix estat amb l’arribada dels colons illencs, com pot comprovar-se la menció que es fa en el capítol I de la Carta Pobla de 1611:

(…)com encara els terres dels llochs despoblats en els quals no i hi ha habitasió alguna, ço és de Benibrahim, Murta, Maserof, Cau i Marnes (…)

Després de la divisió dels termes de Llíber i Xaló l’any 1645, quan era senyora de la comuna Baronia Senyora Jerònima d’Íxer, Comtessa de Fera, la partida de Marnes va quedar en situació dubtosa quant a la seua integració en un o altre terme. Esta anomalia estava causada pel caràcter imprecís amb què s’havia fet la separació dels dos municipis, sobretot pel que fa als límits més meridionals. L’última paraula en esta controvèrsia, la va tindre la senyora María Josefa de Castellví, Baronessa de Xaló, qui la va assignar definitivament a Llíber l’any 1764.

No coneixem el període històric exacte en el que Marnes va començar a repoblar-se, però per les dades que tenim sobre la veïna partida del Cau considerem que l’inici va haver de produir-se a finals del segle XVIII. Afortunadament, disposem d’una relació no exhaustiva que enumera algunes de les famílies que habitaven tant en el Cau com en Marnes a mitjan segle XIX, quan el repoblament ja s’havia consolidat plenament, vinculat a l’omnipresent activitat agrícola i amb un caràcter dispers a través de nombroses cases de camp:

1844, el Cau, Damià Ferrer i família. 1845, el Cau, Onofre Mengual i família. 1845, Marnes,Andreu Ivars i Magdalena Reus (referenciats també l’any 1848). 1846, Marnes Josep Reus i Teresa Ivars (referenciats també en 1854 i 1856). 1849, Marnes, Joan Escoda i Rosa Escales. 1852,Marnes, Jaume Noguera i Pasquala Ferrer (referenciats també en 1855). 1854, Marnes, Jordi Reus i Maria Ivars.

Per tant, històricament vinculada a les dos partides anteriors de Xaló, es troba la de Marnes de Llíber. Les tres van formar part de l’anomenada Baronia de Xaló que comprenia els termes municipals d’ambdós localitats. En temps moderns, l’escola de Marnes donava també servici a les partides veïnes de Masserof i Bèrnia. Per tant, ni territorial ni històricament és possible desvincular les unes de les altres, encara que pertanguen a termes municipals diferents.”

LLOCS D’INTERES

L’església de Sant Cosme i Sant Damià (segle XIX). El conjunt historicotradicional dels Riuraus. La Pujada del Calvari. Les antigues alqueries de Marnes i El Cau. La bassa de la Font d’Aixa (Font d’Aixa).

Comments Closed

Comments are closed. You will not be able to post a comment in this post.